Esta es el poema que repartimos en la Retreta 08, aquella por la que nos llevamos el Premio Daniel Abad a la mejor retreta (por cierto, ¿dónde estará?) y que salimos vestidos de chinos y encargados con bloques de mármol junto a los Kongolos:
Oh! Santeta meua, per què ens has abandonat?
Que sense un bloc de marbre ens has deixat
Perquè a la Xina tots se'ls han llevat
I ara sense treball ens hem quedat.
Quan tot va començar,
fa ja uns quants anys,
no li vam fer gens de cas,
als que deien que açò era pa per a hui i fam per a demà.
I ara que estem acabats
en el moc penjat
i sense un lloc per treballar,
els sindicats se n'han adonat,
la Mila i el Camps de nosaltres s'han oblidat
Victor i Mariano estan cagats
i en l'obra ja no ens podem ficar,
Novelda sencera s'ha manifestat.
Ai Santeta meua!
Quants diners l'hauran pagat
a Jesús el de Levantina d'amagat?
per a que en mans de l'Impala esta haguem acabat
i el nostre futur haja hipotecat.
Només demanem des dels Negres en particular
i tota Novelda en general,
que un dia d'estos ens hagem despertat
i d'una vegada per totes aquest malson s'haja acabat.
A vore si es veritat...
3 comentarios:
Que buen recuerdo de los papeles que repartimos, jajaja y una cosa el trofeo de la retreta donde esta? jajajajajajaja.
Bueno un saludo a todos, a segir bien
La verdad es que esta currao este poema. Pero me gustaría que se recordara también lo que dimos cuando salimos de camperos, yo creo que ese escrito tiene más...valor sentimental..por así decirlo.
a
Publicar un comentario